El meu llit és una barqueta.
La mare em dóna un cop de mà
amb els botons de la jaqueta
per guardar-me de refredar.
Puig a bord en ser vespre i crid
«bona nit» als companys de port,
i tanc els ulls i ja els oblid
en la foscor sense record.
Sovint m’hi embarc alguna cosa,
com fan els mariners prudents:
potser un pastís de color rosa
o un conte de bons i dolents.
Tota la nit naveg en dansa,
però quan torna a fer-se clar,
vora el moll, a la meva estança,
en terra, estalvi, puc tornar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada