Vàrem viure molt de temps en aquella comarca on el paraigüer de casa era ple tot l'any. A mi prou que m'agradava que plogués. A l'estiu, l'aigua feia sortir els caragols, i a la tardor, els bolets. A l'hivern, no em molestava gaire haver de treure la neu del camí perquè també podia anar a esquiar.
Però a l'àvia, que patia de reumatisme, l'empipava. Els pares no en parlaven mai, del temps.
Un dia la mare va trobar feina prop de Tarragona. Tots varen estar contents. I jo, ara, gaudeixo del mar i de la platja.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada