Al cel enfront de nosaltres es formaven cortines de llum que queien en vertical
sobre la terra.
El cel semblava tenir vida. Els blancs i verds es transformaven en vermells. El més sorprenent no va ser solament observar el cel nocturn il·luminat, sinó que aquestes estranyes cortines de llums es movien de la mateixa forma que ho fan les cortines d'una finestra quan són mogudes pel vent. Però en aquest cas eren de llums que apareixien i desapareixien.
És la primera vegada que veig aurores boreals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada